Search
  • Roc Burgstaller

UZBEQUISTAN




UZBEKISTAN

Moneda: Som

1€= 9000 Som


El visat el vam tramitar a Madrid, ens va costar 70€ cada adult, els nens gratuït.

Entrem a Uzbekistan per Kunya-Urgench. Els tràmits són molt més ràpids ara que sortim de Turkmentistan, no hi ha tanta presència militar com a l’entrada. Per sort, no ens fan pagar res, ni taxes ni històries. Per si un cas, portem paquets de cigarrets.

La frontera d’Uzbekistan ha estat una de les més fàcils i ràpides, aprox. 30 minuts. Només hem de distreure’ls quan estàn a punt de trobar-nos el dron, però ja tenim experiència de les altres fronteres.

Conduïm direcció Khiva, passant per Beruniy. Hem llegit que és molt complicat aconseguir diesel ó gasolina. Gairebé tots els vehicles funcionen amb gas matà o propà.



Quan parem per demanar si tenen diesel en una benzinera ens diuen que no, però després de molt insistir, n’aconseguim a un preu molt semblant al de casa nostra. En cas d’urgència, portem un dipòsit de 35 lts. ple de diesel que vam omplir a Iran.

Arribem a Khiva (Xiva) cap al vespre i ens allotjem en un hotel, no podem quedar-nos dormint a la ciutat. L’hotel està dins de la medrassa, al rovell de l’ou de la ciutat.



Khiva existeix des del segle VIII com a ciutat fortificada. Durant 3 segles va ser un dels destins de comerciants d’esclaus, portats de les tribus del dessert de Karakum i les tribus de les estepes. Aquest concorregut mercat va durar 3 segles. Va ser una ciutat important de comerç en el camí de la Ruta de la Seda.

De nit la ciutat és impressionant, els hi agrada molt il.luminar els arcs i les voltes i la ciutat ens sembla màgica. Aquesta és la primera ciutat turística en la que dormim en tot el viatge. El dia següent queda palpès que és una de les destinacions preferides dels turistes, junt al Mar Aral, Bukhara i Samarcanda. El centre històric està molt ben conservat, la vista se’n va als minarets, les torres, les portes i els enrajolats de la ciutat. La història es respira en cada racó, cada carrer. Ens ha resultat una ciutat fascinant! Les parades turístiques però, inunden els carrers i totes les cantonades, els preus es disparen en tot tipus d’objectes, també d’artesanals com els teixits brodats i els mocadors de seda.





Ens encaminem direcció Bukhara (Buxoro), seguint la ruta de les ciutats que no ens podem deixar perdre. Bukhara respira història de cents d’anys en tots els seus edificis, molt ben conservats, ple de medrassas, minarets i una gran fortificació reial. Va arribar a ser el centre cultural i religiós d’Àsia. Fins fa un segle la gran qüantitat de canals d’aigüa i piscines de pedra de la ciutat eren un lloc de trobada per rentar, xeferdejar i beure alcohol. Ja que l’aigua no es canviava sovint, Bukhara era famosa per les seves plagues. Els bolxevics van modernitzar el sistema i van drenar les piscines.

Degut a les altes temperatures decidim tornar a allotjar-nos en un hotel, els preus són molt raonables i necessitem habitació amb aire acondicionat, ja que no ens podem remullar enlloc (trobem molt a faltar les piscines), i més en aquesta ciutat plena de fonts, i de canals que la recorren.

Hem visitat poc Bukhara, només unes hores a la tarda-nit, el turisme es deixa veure a partir de la 19:00 de la tarda, durant el dia tothom està a l’hombra. Les llums que parpellegen anuncien restaurants i hotels, i les parades de souvenirs continuen obertes fins altes hores. La ciutat viu de nit i nosaltres decidim fer el mateix però l’endemà toca matinar per fer cap a Samarkanda.






Arribem a Samarkanda una altra vegada molt acalorats. Estem cansats d’haver matinat i de la calor del viatge. Descansem fins a la tarda i sortim cap al vespre a visitar la ciutat, fixada en l’imaginari popular com a ciutat de poetes i misticisme. Samarkanda va ser una ciutat clau en la Ruta de la Seda, que donava pas a Xina, Índia i Pèrsia. Els edificis de construcció soviètica combinen amb les grans avingudes i parcs on l’aigüa brolla en totes les fonts. El turisme invadeix tots els racons i ens agobiem ràpidament. Marxem el dia següent amb ganes d’entrar a Tajikistan, però abans haurem de buscar un taller mecànic per netejar o canviar el filtre del gas-oil, ja que la furgoneta no tira.





Deixem Uzbekistan amb la sensació que només hem conegut per sobre 3 de les ciutats més imponents, però no hem arribat a conéixer la seva cultura, ens ha faltat recórrer els poblets i poder compartir experiències amb la seva gent. També ens donem compte (tot i que ja ho sabíem) que no estem fets per visitar ciutats grans nosaltres. Preferim les zones rurals i apartades, on el contacte és molt més proper i autèntic.

116 views0 comments
  • SPOT15_SavedBy_logo_TM_white
  • YouTube - Círculo Negro
  • Instagram - vivacadventure

© 2019 by VIVAC