Search
  • Roc Burgstaller

TURQUÍA


Moneda: Lira Turca (LT)

1€=5LT

Travessar Turquía ha estat una experiència fantàstica. La ruta que fem és la del Sud del mar Màrmara, entrant des de Grècia per Alexandroupolis, creuant l’estret dels Dardanels (per Gal.lípoli), i continuant per Bursa, Ankara i creuant l’altiplà de l’Anatòlia direcció Est fins a les muntanyes del Kurdistan.


Creuant l'estret dels dardanels

Aquesta part final de la ruta per Turquía ens ha agradat moltíssim, bona temperatura, paisatges impressionants i com sempre la gent abundant de simpatía. Hem passat per una autovía amb altitud de 2.000 mts. creuant per Erzincan, Erzurum, Agri i Maku.




A Ankara tenim visita obligada a l’embaixada de Turkmenistan per aconseguir el visat, ja que no tenen embaixada a Espanya. Només arribar a Ankara, anem directe a l’embaixada i ens demanen transferència bancària de 10$/persona, carta per demanar visa de trànsit i omplir 3 formularis cadascú amb les nostres dades i fotos, fotocòpies en color dels passaports i llibre de família. Ja ho portàvem tot mig emparaulat, només hem d’imprimir la carta i aconseguir fotocòpies en color dels passaports. Total, gairebé tota la tarda amb els tràmits. Hem llegit en algún bloc que hi ha un 50% de possibilitats d’aconseguir-lo, i només és una visa de trànsit, màxim 5 dies!!!

Aprofitem per instal.lar-nos en un hotel a prop per tenir bon wifi i poder fer tot el “papeleo”.

A la nit sopem en una pizzeria i truquem a les famílies per saber com estàn.

L’endemà al matí, portem tota la documentació necessària a l’embaixada i sortim direcció la frontera amb Iràn. Carretera i manta!! Ens queden 1.200 kms. per fer…

Parem a fer el dinar en una bitzenera i muntem el fogonet, la taula, etc.. necessitem menjar una mica saludable. Hi ha 5 homes arreglant una segadora, la tenen mig desmuntada i estàn soldant. Fem amistat de seguida i el Roc els hi fa uns trucs de màgia i passem una bona estona.

Les 2 últimes nits a Turquía dormim en benzineres, no hi ha llocs amb hombra, i és una de les poques opcions per acampar. Tothom ens rep encantats, ens conviden a “chai” i ens regalen pa. També podem cuinaramb el fogonet a la mateixa benzinera i ens podem connetar al Wifi, no es pot demanar més!!!

En aquest viatge, al no tenir aire acondicionat, anem amb els vidres oberts “a tutti plen” i ja comencem a notar les conseqüènies. Ha entrat una vespa per la finestra i ha picat al coll del Roc, ens hem espantat perquè és una zona delicada però amb el gel d’Aloe Vera, i l’amoníac per les picades, se li calma. De totes maneres, ja sabem que els efectes duraràn uns dies.

L’últim dia a Turquía, al Kurdistàn, ens recomanen anar a visitar el castell que hi ha al Sud de Dogubayazit, anomenat Ishak Pasa Sarayi. Paguem 1€/adult i la situació del castell, clavat en unes muntanyes, és espectacular. Es pot visitar la cuina, les habitacions, la mesquita, el hammam. El treball amb la pedra esculpida és meravellós, i la reconstrucció que n’han fet, està molt encertada.



Allà ens vam trobar un noi kurd va fer mostres de solidaritat amb la causa catalana, ens va dir que el poble kurd i el català lluiten per la mateixa causa i que estem agermanats.

94 views0 comments

Recent Posts

See All