Search
  • Roc Burgstaller

TAJIKISTAN part 1(català)

Updated: Aug 5, 2019

TAJIKISTAN

Moneda: Somani

1€=10 Somani

Visat Tramitat per internet 60€/persona https://www.evisa.tj/index.evisa.html



Abans de passar la frontera, necessitem solucionar el tema del filtre del gas-oil. Podem escollir entre els molts tallers que hi ha a la sortida de Samarkanda. Ens parem en un i els hi expliquem (gràcies al traductor del google) el què ens passa, i ens diuen de canviar el filtre. L’Enric amb un noi del taller se’n van a buscar-ne un i finalment n'aconsegueixen un que encaixa a la perfecció. El col.loquem i llest!!!! la furgo torna anar com una seda.






Conduïm fins la frontera de Tajikistan, on els tràmits són ràpids i sense complicacions. Parem al poble de Pendzhikent i canviem 100$ a Somani. Trobem un lloc que ens en fan un dinar boníssim i aprofitem per fer migdiada en un dels reservats que tenen, tot encoixinat. Al poble hi ha un parc d'atraccions i el Roc i la Bruna pujen a unes cadires voladores i mengen gelat de cafè. Per fi atraccions que no són les naturals!! En un petit mercat del costat comprem ous, fruita, aigua, sobres de cafè i galetes.







Conduïm direcció Dushanbe tot creuant les Fan Mountains.

Ens trobem una parella de ciclistes que havien sortit de Romania www.2bikesodyssey.com els hi donem aigua i ens desitjem sort mutuament.



Al cap d’un parell d’horetes parem en un poblet, on al costat hi ha un restaurant que fan uns kebabs boníssims, juguem el parxís i guanya la Bruna. Som l'atracció del poble. En sentim observats durant hores, tot de gents se'ns col.loca molt a prop per no perdre's ni un detall del què fem. Ens deixen endollar la furgoneta i podem omplir els dipòsits d'aigua, en tenen a dojo. Dormim a la furgoneta i l'endemà a les 06:30 ens desperta la música que sona a tot drap sortint dels altaveus del restaurant.



Creuem un port de muntanya de 3.300mts.que ens deixa fascinats.




Cap al migdia arribem a Dushanbe i anem a l'hostal Yeti hostel, està ple de ciclistes, però decidim que és massa d’hora per quedar-nos a dormir ja que perdríem un dia. Aprofitem per comprar una tarjeta Sim i anem a dinar en un bufet lliure d’un hotel, quina encertada! Serà un dels àpats més bons durant molts dies. Fa moltíssima calor per visitar Dushanbe a ple i necessitem fer la digestió, aprofitem el wifi de l'hotel per mirar la següent destinació.

Tenim un amic que està fent la Pamir higway amb bicicleta. La Pamir higway és la segona carretera més alta del món i creua les muntanyes de la zona del Pamir, ell va arribar fa uns dies a Dushanbe i va agafar un taxi 4X4 fins la ciutat de Khorugh. És en David Rivas (Caveman), hem parlat amb ell per whatsaap i ens ha dit que el trajecte és durillo: 14 hores de cotxe, 50% pista 50% carretera. La seva informació ens és de molt utilitat. Ens encantaria poder atrapar-lo i fer un sopar plegats a les Pamir.

Comencem el camí cap a Khorugh, els primers kilometres són d’autopista, després la carretera es va fent petita i al cap d’uns kilometres comença una pista força trencada. Decidim buscar un lloc per dormir.




Trobem una esplanada al costat del riu Panj que anem resseguint, hi ha una caseta i unes taules. Ens rep un senyor d’uns 70 anys està molt content de que ens instal.lem allà.

Sopem pà amb tomàquet i truites a la francesa; passem una nit molt bona. El riu Panj ens té fascinats, té una força que no havíem vist mai, el seu caudal és imponent.

Ens llevem a les 06:00 i li fem un petit obsequi al senyor, que ens beneeix per poder travessar les muntanyes del Pamir.

Continuem el camí, però anem molt lents i no avancem gaire; la nostra mitja és de 20 km/h. El paissatge és ESPECTACULAR i la gent no para de saludar-nos. De tant en tant hi ha controls militars, ens paren i ens demanen els passaports i el visat especial que vam tramitat per entrar a la zona dels Pamir. En un d’ells hi ha un piano i la Bruna aprofita per tocar unes cançons. Els militars fan bé la seva feina, apunten els nostres passaports en una llista i són força agradables. El Roc i la Bruna se'ls posen a la butxaca i tot és molt fàcil.


La Bruna aprofita per tocar el piano en un control militar


Tenim un track instal·lat al nostre Garmin de bicicleta, veiem que estem a punt de pujar un port de 3252mts. Estem a 2300mts. decidim parar a dormir al costat d’una mena de restaurant abandonat que té una font. La zona és molt maca i no paren de passar pastors amb ramats d’ovelles. Muntem el campament i preparem pasta per dinar. Apareix un senyor amb un cotxe Lada Niva, s'ha quedat sense gasoil i vol omplir el dipòsit però li falta un embut l'Enric ni deixa un, a canvi ens convida a dormir a casa seba, agraïm l’oferiment però li expliquem que preferim dormir a la nostra caseta amb rodes. El Roc i L’Enric però, se'n van amb ell a fer un te a casa seva.



Quan tornen, es troben amb convidats, una noia Polonesa, la Servieta, i un noi Italia Damiano. Van en bicicleta i s’han conegut a Dushanbe. El Damiano esta rebentat, l’estirem al llit de la furgoneta i el deixem dormir. La Servieta, una noia de muntanya forta com una roca ens explica que l’ha conegut al hostal de Dushanbe i que han decidit fer la pamir higway plegats. El Damiano va amb una super bici de gravel un retllotge sunto espectacular i un iphoneX, però no porta ni navalla ni eines ni mapa! la Servieta ens comenta que no sap ni muntar la tenda. Ella esta molt enfadafda amb ell perquè li ha de fer com de mare, també diu que li ha dit que millor que pilli un taxi i tiri fins a Khorog, però ell es fa el dur i realment va rebentat com una cucaracha diu que ha fet ultratrails i no se quines merdes. El deixem dormir fins a l’endema. Aprofitem per pintar el lateral de la furgoneta que ens havia quedat per acabar i despres passem una super vespreda al voltant de la nostre taula conversant am la Servieta.

Ens llevem a les 06:00 del matí la Servieta ja a marxat carreguem la bici del Damiano i el sentem com una estatua al seient del copilot. Pujem el primer port 3252mts disfrutem com nens de les vistes, la baixada és impresionant amb uns tallats que treuen l’ale.







Arribem a Kal’ai-khumv deixem "l’estatua" en un hotel, ens despedim i anem a esmorzar en un molt Hotel que hi ha al mig del poble, aprofitem el wifi tot menjant ous farrats amb pa amb tomàquet.

Anem al super comprem menjar i busquem diesel per continuar el viatge.




Anem fent molt a poc a poc fins que ens atrapa la nit. Per sort trobem un llogaret amb quatre cases i 10 gosos parem la furgo ens rentem les dents i caiem rendits dins del sac.

Ens tornem a llevar molt d’hora avui a les 05:00 el Roc i la Bruna continuen dins del sac dormint a darrera. Fem un cafè i tirem direcció Khorog els camins continuen sent força dolents però uns 50 km abans de khorog per fi apareix un altre cop una mena d’asfalt. per fi!.

Entrem a Khorog cap a les 13:00h la veritat ens ho imaginavem més gran, però es un bon lloc per fer una parada. Ens trobem un randoneur Holandes i comentem una mica el viatge. Ell fa quatre mesos que ha sortit de Portugal i te la intenció d’arribar a Nepal, fa cara d’estar dèbil i necesita una bona dutxa. Li comentem que nosaltres anirem a carregar piles i dutxar-nos a un hostal que es diu Pamir Lodge.

Arrivem a L’Hostal és un punt de trobada de ciclistes motoristes i aventures en genral. La Miriam prepara patata amb pèsols. Aprofitem per dutxar-nos i comentar la jugada amb tots els ciclistes.

A Khorog la M41 (pamir higway) es bifurca i pots anar a fer la wakhan valley tot vorejant Afganistan. Aquesta opció és més llarga i el camí empitjora. A l’Enric li agrada la idea de fer-la però tenim molts dubtes.

La majoria de gent ens comenta que amb la nostra furgoneta no la podrem fer perque hi ha un pas a Langar molt empinat i amb pedres i un port de 4200mts.




Arriba una noia francesa amb el desviador de la cadena destroçat. porta la cadena fixa i esta una mica trista perquè no pot continuar l’aventura, el Roc i l’Enric van a parlar amb ella i li ofereixen el desviador de la bicicleta del Roc i de la Bruna. Ella no s’ho pot creure esta super contenta. Amb l’ajuda de varis ciclistes li instal.lem el nou canvi de marxes.

Ens relaxem molt al Pamir Lodge, és un lloc fantastic per intercanviar vivencies amb tots els hostes i totohom te molta informació de la zona






Al vespre anem al poble a sopar a un restaurant. Durant el sopar fem asamblea i decidim fer la M41 (la pamir higway tradicional) segur que tot i no ser com la Wakhan valley també disfrutarem a més tohom ens aconsella això.

Al dia següent ens llevem recollim les coses i anem a pagar i comprar un mapa de la zona a recepció. El propietari de l’Hostal s’interessa per la nostra ruta es mira la nostra furgo i ens diu que no dubtem en fer la Wakham valley, ell te una furgoneteta xina i la fet varies vegades. No ens ho pensem anem a la Wakham valley!!!

Abans de sortir passem pel super comprem menjar i carreguem molta aigua envotellada, el Roc i l’Enric van amb la bicicleta al banc a treure 50€ al caixer. omplim diesel i una garafa de 35 litres de diesel.

Sortim de Khorog contents i amb moltes ganes d’explorar aquesta vall . A veure si tenim sort i trobem al Caveman a la Wakham valley!!!



58 views0 comments

Recent Posts

See All