Search
  • Roc Burgstaller

IRAN segona part

Updated: Aug 5, 2018


Continuem direcció Mashhad, deixem la calor humida i entrem en una zona de calor extrema però seca, estem tant acalorats que no podem continuar. Quan la temperatura dins de la furgo arriba als 38ºC decidim entrar en una ciutat mitjana i pregar a qui sigui per trobar un hotel amb aire condicionat. T robem un hotel amb aire acondicionat on ens parem a dinar i a reposar fins les 19:00 de la tarda. Ens apropiem dels sofàs del lobby i tenim molta sort de poder reposar ja que l’Enric no es troba gens bé, ens sembla que ha sigut un tall de digestió, ja que ha menjat bastant i havíem acumulat molta temperatura al cos. Dorm ben bé 2 hores amb molts calfreds, ja estem a punt de quedar-nos a passar la nit però no ens agrada gens l’hotel i l’Enric s’està recuperant.

Passem la nit en una benzinera, decidim no sopar per solidaritzar-nos amb l’Enric i anar a dormir d’hora, estem cansats però per sort la calor ja no apreta. Dormim a 20ºC i passa airet.

Ens llevem molt d’hora per conduïr tot el què podem des de la sortida del sol, hi ha poc trànsit i dóna gust conduïr a aquestes hores! De totes formes, només podem conduïr fins les 12:00 aprox. per l’extrema calor.



Ara ja sabem que la millor opció és parar en un hotel a dinar, és més barat que comprar menjar al supermercat, tot i que el menú és molt repetitiu: arròs i kebab ó arròs i pinxos de pollastre, no tenen postres.



Dinar els 4 ens costa uns 10-12€ en un lloc bo. La majoria de mini-supermercats que trobem per la carretera només tenen galetes i begudes industrials i els preus en comparació no són barats. Les aigües estàn moltes vegades exposades a ple sol, però comprem les que estàn a la nevera.

Des de que hem entrat a Iran he cuinat molt poc, ja sigui perquè ens hem passat el dia fent kilòmetres, o bé per la calor. Costa molt trobar hombra, quan trobem un petit arbre, parem, però no és fàcil. La nevera de la furgoneta quan parem es poleix la segona bateria heredada de la nissan vanette i només ens funciona quan anem en marxa. La fruita que comprem, que no posem a la nevera, es fa malbé el mateix dia quan deixem la furgoneta al sol i la temperatura s’enfila. Així doncs, aquí la millor opció és restaurant, tot i que quan poguem cuinarem spaghetti o pasta, que ja fa dies, en tenim moltes ganes.


Aquesta nit la passem a un hotel de Sabzevar, quan demanem el preu, no ens hi pensem 2 vegades, 40€ habitació doble i mitja pensió. Aprofitem per carregar les càmeres i descansar. Jo he menjat un pebrot picant i m’he trobat fatal, fem una bona migdiada i piles carregades!!! Demanem per anar al bazar de la ciutat i el taxi de l’hotel ens porta a una zona comercial molt moderna, gens interesant pel nostre gust. Sopem alguna cosa però no ho encertem i decidim tornar a l’hotel sense sopar.

L’endemà ens tornem a llevar d’hora per conduïr de matinada i arribar a Mashhad, només queden 200 Kms. Hem encertat de ple, no hem passat calor i entrem a la ciutat a una hora que no trobem retenció. Tenim un hotel ullat prop de l’embaixada de Turkmenistan, que és on haurem d’anar si aconseguim els visats.



Cada dia mirem els e-mails esperant rebre el missatge d’acceptació de visat, però ja estem a l’hotel de Mashhad i encara no hem rebut el missatge en qüestió. Ens esperàvem Mashhad súper caòtica però hem entrat amb molta tranquil.litat. Parem a l’hotel que havíem vist per Internet i quan ens diuen el preu, ens hi tirem de cap, a més, tenen piscina, cosa raríssima a Iran. La Bruna va boja per banyar-se en una piscina. A recepció ja ens diuen d’entrada que hi ha horaris per la piscina, al matí fins a mitja tarda dones i nenes i a la tarda fins al vespre homes i nens. Quan veiem que hi ha bufet lliure , sabem que hem encertat. L’experiència de la piscina no es pot fotografiar però realment val molt la pena: la versió dels homes de la família i la de les dones coincideix bastant. Els banyadors han de tapar el cos el màxim possible, quan l’Enric apareix amb un slip i jo amb biquini, no s’ho poden creure, i nosaltres tampoc. Hi ha una mica de tot, gent que fan “cursets”, altres que caminen a la part més baixa de la piscina i altres que intenten nadar amb flotador. Quan ens posem a nedar, ni que sigui 1-2 piscines, alguns es “piquen” amb nosaltres i intenten fer curses. Ara veiem que neden igual que condueixen.

A la tarda, quan s’està ponent el sol, volem visitar el Santuari de Imam Reza. Només entrar a la Bruna i a mi ens donen un chador (gran peça de roba) per tapar-nos tot el cos i només deixar la cara descoberta.



Ja veniem preparades i ens haviem posat mitjons i leggings. Ens requisen la càmera gran i avisen a un guia perquè ens faci la visita, tot i no haver-ho demanat. Ens tracten amb molta amabilitat i estem encantats. Entrem al santuari per espais separats: homes i dones, ens xequegen i a mi em fan treure el pintallavis amb un mocador!! Un cop entrem s’obre tot un món espiritual i de pau que no haviem conegut. El santuari té 6-7 hectarees i potser hi ha 50.000 persones. El guia ens explica que és el segon santuari més visitat en tot el món, la Meca és el tercer. El visiten uns 27 milions de persones cada any. És un lloc de peregrinatge, s’hi concentra gent de tots els indrets i venen a resar i a parlar amb l’Imam.



És inmens i hi ha gent per tot arreu, però es respira tranquil.litat i molt respecte. Visitem el què podem en 2 hores, hi ha cúpules d’or, interiors de sales de cristalls perfectament tallats, en fi, artesania persa a tutti plen, també en les alfombres, làmperes i ceràmica. Tot té una geometria perfecte i de nit és espectacular pel joc de la llum. La majestuositat del santuari ens fa sentir molt petits, i estem contents d’haver pogut visitar aquest espai embuït de màgia i de fe.



Ens n’anem a dormir pensant amb el visat de Turkmenistan, i decidim que l’endemà anirem al consulat a preguntar pels visats, tot i que no hem rebut el missatge d’acceptació dels visats i no sabem per quants dies en tenim ni si els acceptaràn. Arribem al consulat sobre les 10:30 i trobem una mini-finestreta tancada, hi truquem i per sort s’obre. La Sra. que hi ha darrera la finestreta ens rep amb cara de pocs amics, més tard sabrem que és la mateixa cònsol.


Consulat de Turkmenistan, Mashhad

Ens fem els simpatiquíssims i posem els nens en primera línea per facilitar els tràmits, aquí sempre funciona.

Ens diuen que ja tenim visats!!! No ens ho creiem, ha anat rodat, ens abracem tots quatre, un pas més assolit!! Ens fan pagar 180$, hi ha 2 bitllets que no els accepta perquè tenen una petita taca ó marca, no ens ho podem creure!! Sort que tenim més dòlars i aconseguim trobar-ne algún impolut. Ens diuen que a les 13:00h. podem passar a recollir els visats.



A fora el consulat ens trobem amb una parella, ell d’Osca i ella brasilera que estàn fent la volta al món en una moto BMW súper equipada. Porten 2 mesos de viatge i 12 dies a Mashad esperant els visats per Turkmenistan. Ens desitgem sort mútuament i quan tornem a les 13:00 ja no els veiem, pensem doncs que també han aconseguit els seus visats.



Cel.lebrem haver aconseguit els visats amb un brindis d’aigua i a la tarda l’Enric aconsegueix canviar euros a dòlars al mercat negre. Li acompanya un noi de l’hotel, amb el qual tenim una conversa molt interessant la mateixa tarda. Ens explica que molta part de la societat a Iran vol un canvi però que se senten realment frustrats, que el govern té el poder de les armes (i també el de la religió, li comentem). Hi està d’acord, n’hem parlat molt aquests dies amb l’Enric, la religió és l’excusa perfecte per oprimir i sembrar la por. Sembla que ho estàn aconseguint, mentre hi hagi por, el govern tindrà el poder.

Aprofitem que encara estem a l’hotel amb molt bona conexió de wifi per carregar tots els dispositus, penjar fotos a l’Instagram, trucar a les famílies, i mirar per internet tot el què necessitem per Turkmenistan.


Ens emportem d'Iran l'hospitalitat de la gent, la seva generositat, i les seves rialles. També marxem pensant que aquí deixem tot un país de somnis i il.lusions que ells mateixos s'hauràn de forjar, no ho tenen gens fàcil, però ens agrada pensar que ho aconseguiràn.

ri d'Ens emportemi d'r



160 views3 comments
  • SPOT15_SavedBy_logo_TM_white
  • YouTube - Círculo Negro
  • Instagram - vivacadventure

© 2019 by VIVAC